Este miércoles tocamos en las Festes de Gràcia, en la calle Martínez de la Rosa, os espero…

Update 18/08/07

El bolo de Gràcia no estuvo mal, aunque hubieron varios problemas, parece ser que no se oía demasiado bien, por lo menos fuera (dentro la cosa estaba también justita) y luego unos imbéciles tiraron un cubata encima de la mesa de sonido y no pudimos hacer los bises (comentarios al respecto). Por lo demás, la gente en general muy entregada pese al calvario de estar tan apretados, ser tantos y pasar tanto calor, un aplauso, sobre todo a los heavys de primera fila que se sabían todas las canciones!

A continuación la nota de prensa de EFE en Cataluña del concierto:

Agencia EFE - 16/08/2007 - CAT-MÚSICA-CANÇÓ

El Sobrino del Diablo: Creixent com a músic
Rafa Quílez

Barcelona, 16 ago. (EFE).- Fa anys ja que estava comprovada la seva faceta com a entretenedor, com un comunicador amb un domini del llenguatge i una rapidesa de reflexos envejable. Ara ja se’l pot valorar com a músic: El Sobrino del Diablo segueix creixent.

Ahir a la nit, el barceloní va omplir durant tot el seu concert el carrer Martínez de la Rosa, decorada amb ampolles de reciclatge, mentre la gent procedent d’uns altres carrers que gaudia de les Festes de Gràcia i que no el coneixia, es quedava enganxat amb la seva proposta.

Perquè Juan Gómez, a més d’un gran ‘entertainer’, d’un comunicador fluid, hàbil, solt i provocador, posseeix un fi sentit de l’humor, una ironia i una sornegueria poc habituals per aquestes latituds.

Acostumat a veure’l en petit format, en la intimitat d’una sala, amb un espectacle de cafè-teatre, on guanya amb la proximitat, ahir se’l va poder gaudir en un escenari gran, amb tota la seva banda, integrada per Juan Zarppa, guitarra i cors; Nando Caballero, baix; i Javi Rodríguez, bateria.

I el concepte és diferent: es tracta d’un concert de rock a l’ús, on hi ha menys paraula, menys jocs de llenguatge, però molta més música, música que part del rock i s’acosta al heavy, al folk o al reggae, cançons rítmiques extretes dels seus quatre àlbums, amb poques concessions als mitjans temps. El Sobrino pitja l’accelerador des del principi i garanteix passar una bona estona.

Jugant amb el seu enginy -”home, dona o Falete”, va ser una de les seves frases més celebrades-, però concentrant-se a cantar, comptar amb el suport de Juan Zarppa, tota una troballa com a guitarrista, li permet descansar de tocar i afrontar el repertori d’una altra manera.

Ara, “explica” les cançons cantant-les, vocalitza com mai, entona cada vegada millor i arriba al públic amb temes del seu nou disc, “El cuarto de las ratas”, como “La república animal”, “Zombies en el metro”, “Últimamente”, “Aversión a desfilar” o “Sentado en el TALGO”.

Unes gotes de material antic en forma de peces com “Javi metal” o “Anarkía en Jamaica”, i es té a tot el públic corejant que “vol viure en l’anarquia, i a Jamaica”, o que “últimamente, follo menos que los Roper”.

Cada vegada més segur i convençut de les seves possibilitats sobre un escenari gran, pinten bé les coses per a El Sobrino del Diablo, que el 23 d’agost presentarà el nou àlbum a Madrid -Gruta 77-. EFE.